Només hi ha un nucli al mig del cable BV, que està fet de material dur, per la qual cosa també s'anomena cable dur. En termes generals, la vida útil dels cables durs és equivalent a la vida residencial d'una casa, i no s'oxiden fàcilment, el que els fa més adequats per a circuits ocults. Però si aquest tipus de cable es doblega, és difícil de recuperar i, un cop doblegat, és propens a desgastar-se, provocant fallades del circuit.
El cable central al mig del cable BVR es compon de molts fils perquè és suau, també conegut com a cable flexible. Els cables flexibles són propensos a desgastar-se, són fàcils de mantenir i requereixen una construcció més ràpida; Els cables tous tenen una àrea de secció transversal més gran i una millor conductivitat que els cables durs, cosa que els fa més eficients energèticament; El cable flexible es compon de múltiples nuclis prims de coure, que proporcionen una millor dissipació de la calor i són més segurs. Però la vida útil del cable tou és curta, la velocitat d'oxidació és ràpida, el nucli és propens a trencar-se i es produeix un escalfament local. Cal substituir-lo de manera oportuna.
Cable BV:
Desavantatges: el cable és relativament dur, difícil de doblegar i redreçar repetidament i propens a lesions quan es doblega o es redreça.
Avantatges: llarga vida útil, un sol nucli és menys propens a curtcircuits i danys locals.
Cable BVR:
Avantatges: El cable és relativament suau i adequat per a la instal·lació en camps elèctrics temporals, el que facilita el seu moviment.
Desavantatges: vida útil curta, velocitat d'oxidació ràpida, susceptible a l'impacte del corrent de curtcircuit local, oxidat fàcilment a altes temperatures, propens al trencament del nucli, calefacció local i altres problemes.
Una breu discussió sobre la diferència entre el cable BV i el cable BVR
Enviar la consulta